Arxiu de categories General

L’esport demana als jutjats la suspensió del tancament de les instal·lacions decretat pel govern

  • El sector considera que l’administració ha actuat de manera irresponsable
  • El món de l’esport i el fitness han fet una inversió per adaptar les seves instal·lacions per garantir una pràctica segura

El sector esportiu i del fitness no tira la tovallola i decideix fer un pas endavant. Aquest matí, en una roda de premsa virtual que ha comptat amb representants de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, l’INDESCAT, l’ADECAF, la Federació Catalana de Natació i l’Associació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya, han anunciat que han presentat una demanda de recurs contenciós administratiu contra la resolució del Govern del passat dissabte que els obliga a aturar tota l’activitat.

Decisió injusta, arbitrària i desproporcionada

Després de 3 dies d’incertesa absoluta i sense cap resposta clara del PROCICAT, l’esport i el fitness s’han vist obligats a actuar amb responsabilitat per denunciar una mesura que considera arbitrària, desproporcionada i injusta cap a un sector que és salut.
Les Conselleries d’Interior i Salut han optat per la via més fàcil i simple: ha obligat a tancar instal·lacions esportives i aturar tota activitat. Aquesta decisió és irresponsable. Perquè obvia, d’una banda, l’esforç ingent que el sector ha fet, de la mà de la Secretaria General de l’Esport, per establir protocols de seguretat per garantir una pràctica segura, amb registres de participants, mesures d’higiene i assegurar la traçabilitat dels contactes. “Fer esport a les nostres instal·lacions és segur. No hi hagut cap cas en el nostre sector”, ha dit Gerard Esteva, president UFEC.

I, de l’altra, perquè una mesura d’aquestes característiques comportarà uns perjudicis irreversibles sobre els practicants i les entitats del sector. “El model d’èxit de l’esport català està en greu perill”, ha sentenciat Enric Bertrán, president de la FCN. Un sector que, després d’una primera aturada necessària, no pot permetre’s seguir amb la persiana baixada. En el cas dels clubs de natació, “l’impacte del tancament durarà segur fins el 2022 amb uns 60 milions € de pèrdua com a mínim”, ha puntualitzat Eduard Escandell, president de l’AECNC.

El sector defensa que es puguin establir mecanismes de ponderació del risc com si han fet en altres sectors. Per què l’esport ha de tancar totes les seves instal·lacions, sense que hi hagi la possibilitat d’implementar limitacions d’aforament o protocols de protecció que en permetin el seu funcionament ni que sigui de forma limitada? Tal com han fet altres sectors, com la cultura? La manca de resposta raonable a aquesta qüestió evidencia la desproporcionalitat i arbitrarietat de la mesura. “Sembla que el Govern estigui més preocupat del bronzejat de les persones enlloc de la seva salut”, ha ironitzat Josep Viladot, president de Gestiona.

Camí legal

L’esport i el fitness recorren a la justícia perquè suspengui l’executivitat d’aquesta mesura. I es posen a disposició de les autoritats competents per trobar solucions adequades, amb la complicitat i la responsabilitat que el sector ha demostrat des del primer moment d’aquesta crisi. “El govern hauria de tenir més sensibilitat amb nosaltres. Hem d’aprendre junts gestionar la pandèmia i la nostra activitat, que conviuran fins que no hi hagi vacuna”, ha exposat August Tarragó, president d’ADECAF. La demanda, que s’ha presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pretén aconseguir la nul·litat de la resolució i demana de forma urgent (en 48 hores) l’adopció de mesures cautelaríssimes que evitin danys irreparables per practicants, gestors i pel conjunt de la ciutadania. A més, és necessària l’aplicació de “les mesures adients per pal·liar el desastre econòmic que han suposat els tancaments i que compensin les enormes inversions fetes” ha finalitzat Anna Pruna, presidenta d’INDESCAT. “el sector esportiu no som el problema, som part de la solució”, ha reblat.

Acord i presentació del conveni amb INDESCAT

L’AECNC s’adhereix a INDESCAT. Avui dimecres 15 de juliol, Héctor Cruz, gerent de l’associació de clubs, ha tingut el plaer de presentar l’associació en el marc de l’assemblea general ordinària de l’agrupació.

INDESCAT, Indústria + Esport + Catalunya, és el clúster català de la indústria de l’esport, una entitat privada liderada per empreses. Com a clúster, té la missió d’aglutinar les empreses i entitats vinculades al món de l’esport, amb l’objectiu de desenvolupar accions que millorin la competitivitat d’aquestes empreses i també de tot el seu entorn.

Actualment, INDESCAT representa més de 80 empreses i entitats, amb una facturació global de gairebé 1.500 milions d’euros, que ofereixen serveis i productes a tot el mercat de l’esport i l’activitat física.

Gràcies a aquest acord, AECNC, com a membre col·laborador d’INDESCAT, adquireix el dret d’accés al catàleg de serveis, activitats i avantatges que disposi l’agrupació per a tots els seus associats.

+info www.indescat.org/

L’AECNC posa en valor la tasca social dels clubs de natació de Catalunya, tot apel·lant a la força de l’associacionisme

Clubs de Natació de Catalunya

“Aviat, amb el suport de tots els socis i sòcies, tornarem a gaudir de tots els clubs de natació de Catalunya.” D’aquesta manera conclou la producció audiovisual que ha realitzat l’Associació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya (AECNC) que, apel·lant a l’associacionisme, posa en valor la tasca social dels clubs de natació de Catalunya basada en la promoció de la pràctica esportiva continuada, l’educació en valors i el foment dels hàbits de vida saludables entre la població. “Tres eixos fonamentals en tota societat que es valori:  salut, educació i esport”, afirma el president del l’AECNC, Eduard Escandell.

Donada la realitat dels clubs de natació, que és totalment diferent a la resta d’entitats o clubs esportius privats, els seus associats és una peça clau en la subsistència dels clubs, ja que són membres i, en part copropietaris, que gràcies a les seves quotes contribueixen al sosteniment del projecte social i esportiu que es desenvolupa, del seu patrimoni i de les instal·lacions que gestiona. Per aquest motiu, l’audiovisual que presenta l’AECNC és una oda a tots els socis i totes les sòcies que formen d’aquesta gran família que són els clubs de natació.

Perquè, com diu la producció, “un club de natació és molt més que un espai esportiu. És un lloc familiar, on passem moltes hores fent esport, salut i lleure. On aprofitem per descansar i carregar les piles i sobretot, on trobem aquells que sempre hi són. Però ara, més que mai, toca cuidar-nos i ajudar-nos. Estar els uns amb els altres i lluitar per allò que estimem. Cuidar aquell espai on hem viscut tants records. On dia a dia trobem un racó que ens ajuda a desconnectar. Ara toca parar per poder tornar a començar. Perquè junts ens en sortirem i farem del nostre club un club més gran. Tornarem a competir a la recerca del nostre millor resultat amb il·lusió i amb força, com sempre hem fet. Perquè el club, és i serà el lloc on més enllà de l’esport, aprenem valors com l’amistat, l’esforç̧ i la superació. Gràcies a tothom per saber parar i valorar el lloc on gaudíem, gaudim i gaudirem amb els nostres”, acabant amb un “gràcies” a tots els socis i sòcies que han cregut, creuen i seguiran creient en els clubs de natació i en la seva important tasca dins de la societat.

El vídeo s’ha publicat avui dimarts 14 d’abril, un mes després del tancament decretat de les instal·lacions esportives públiques i privades, a través dels diferents xarxes socials de l’AECNC amb l’objectiu d’aconseguir la màxima difusió possible.

Comunicat. Aliança dels principals clubs de natació de Catalunya per a fer un front comú contra la crisi del Coronavirus.

Els clubs de natació no estan aliens a la crisi mundial per Coronavirus, essent fins i tot un dels sectors més afectats per les conseqüències econòmiques i socials que està ocasionant la pandèmia. Des de que va entrar en vigor l’estat d’alarma, el 14 de març, van haver de tancar portes, degut al tancament que es va decretar per a tots els centres esportius tant de titularitat pública com privada. Però el cas dels clubs de natació, per la seva raó de ser, la crisi els ha colpejat amb més força que la resta de centres i entitats esportives. Aquest fet ha unit als principals clubs de Catalunya com el Club Natació Sabadell, Barcelona, Terrassa, Sant Andreu, Granollers, Mataró, Mediterrani o Tarraco, per a fer un front comú per a superar la crisi del Coronavirus.


I és que la casuística dels clubs de natació és totalment diferent a la resta d’entitats o clubs esportius privats. Considerades com a associacions esportives i socials sense ànim de lucre, que es regeixen pel Decret Legislatiu 1/2000 de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport i per les normes reglamentàries vigents en matèria esportiva que la despleguin en cada moment, així com també pel Decret 58/2010 de 4 de maig de les entitats esportives de Catalunya, com també per els seus Estatuts i pels reglaments de desplegament aprovats vàlidament per l’Assemblea General de cada un dels Clubs. Els seus associats no són clients, sinó membres i, en part copropietaris de l’entitat, que amb les quotes que s’abonen es destinen a l’adequat sosteniment del projecte social i esportiu que desenvolupa el club, del seu patrimoni i de les instal·lacions que gestiona. Aquest és el punt que marca la diferència amb un centre esportiu privat, les quotes de les quals són per una prestació de serveis, regides pel Codi de Consum de Catalunya. Per als clubs de natació, la prestació de serveis radica en tota aquella activitat que, al marge de la quota, es pot generar: cursets de natació, serveis de salut i esportius…

Davant la impossibilitat d’obtenir ingressos per la comercialització d’activitats i serveis a les seves instal·lacions, la incertesa sobre la gairebé la meitat dels seus ingressos, les quotes socials són la única via per poder sobreviure. Per aquest motiu, no han tingut altra opció que apel·lar a la solidaritat dels seus socis i sòcies, mantenint el cobrament de les quotes per poder fer front a les seves despeses estructurals. A més a més, s’han vist abocats a aplicar un ERTO a les seves plantilles, que tot i així també resulta insuficient per compensar la forta davallada dels ingressos i fer front a les despeses estructurals que tenen els clubs.


Des de l’Associació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya, el seu president, Eduard Escandell, considera que la realitat dels clubs de natació és molt més complexa que la de qualsevol altre sector de l’esport. “Són clubs que a banda de l’esport federat, ofereix esport salut i lleure als seus associats, en unes instal·lacions que amb el tancament no poden quedar-se sense atencions, essent imprescindible continuar amb un manteniment adequat de les piscines, així com de la climatització de la instal·lació per tal de que no es vegin malmeses. Un cost d’estructura fixe que segueixen tenint tots els clubs, que estan veient com perden dia a dia associats i associades, degut a la situació excepcional que estem vivim i de la resposta rebuda per part d’aquests, davant la impossibilitat de pagar les quotes o de la incomprensió de seguir abonant-les, donat que no entenen que formen part d’una associació sense ànim de lucre i no d’un centre esportiu privat”. D’altra banda, “cal afegir a més a més, la consideració jurídica que impedeix a les Juntes Directives acordar un increment o disminució de quotes, ja que aquesta potestat radica en l’òrgan suprem que és l’Assemblea”. Una Assemblea que, amb aquesta situació, no es poden realitzar donat que el Govern també ha decretat com a nova mesura extraordinària la suspensió d’assemblees generals, tant ordinàries com extraordinàries, de les entitats esportives de Catalunya.

L’Associació està estudiant presentar un escrit davant la Secretaria General de l’Esport per a què es plantegi seriosament una sèrie de línies d’actuació, tant a nivell pedagògic, per a fer entendre que implica ser una associació i el que representen els clubs esportius sense afany de lucre, així com a nivell econòmic, com de gestió de les instal·lacions.

Clubs de Natació de Catalunya

Qüestions laborals a tenir en compte davant l’escenari actual del COVID-19

En vista de la situació que estem vivint en relació amb el COVID-19 a Espanya, passem a resumir les mesures, en matèria laboral, més rellevants que el Govern ha posat recentment en marxa fins al dia d’avui, així com les recomanacions i protocols d’actuació dirigits a empreses. Això sense perjudici que amb caràcter imminent el Consell de Ministres pugui aclarir o adoptar un altre tipus de mesures, dins del marc del Reial decret 463/2020 de 14 de març, en virtut del qual es va declarar l’estat d’alarma en tot el territori espanyol, amb la finalitat de revertir els efectes del citat coronavirus.

I.- Normativa i comunicats rellevants publicats fins al moment

(i) Nota interna publicada pel Ministeri de Treball i Economia Social sobre expedients suspensius i de reducció de jornada per *COVID-19, publicada el 16-03-2020.

(ii) Ordre TMA/229/2020, de 15 de març, per la qual dicten disposicions respecte a l’accés dels transportistes professionals a determinats serveis necessaris per a facilitar el transport nacional, publicat el 15-03-2020.

(iii) Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, publicat el 14-03-2020.

(iv) Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesures urgents per a respondre a l’impacte econòmic del COVID-19, publicat el 13-03-2020.

(v) Reial decret llei 6/2020, de 10 de març, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en l’àmbit econòmic i per a la protecció de la salut pública, publicat el 11-03-2020.

(vi) Criteri 3/2020, sobre determinació de la contingència de la situació d’incapacitat temporal en la qual es troben els treballadors que han estat confirmats com a positius en les proves de detecció del SARS-COV-2, publicat el 9-03-2020.

(vii) Guia per a l’actuació en l’àmbit laboral en relació amb el nou coronavirus, publicada el 4-03-2020.

(viii) Criteri 2/2020, sobre consideració com a situació d’incapacitat temporal derivada de malaltia comuna dels períodes d’aïllament preventiu soferts pels treballadors a conseqüència del coronavirus, publicat el 26-02-2020.

II. Deure general en matèria de prevenció de riscos i salut dels treballadors en el marc del COVID-19

Entre les mesures recomanades per les autoritats, i dirigides principalment a tots els empresaris i treballadors, es troben les següents:

Fomentar el teletreball, sempre que sigui possible.

Promoure les mesures d’higiene de mans, proporcionant informació i cartells en punts clau, i assegurant la disponibilitat d’aigua, sabó i tovalloles de paper d’un sol ús en tots els llocs de treball. En punts o espais amb accés més difícil a l’aigua i al sabó, es poden proporcionar solucions antisèptiques, per exemple, instal·lant dispensadors.

Organitzar el treball de tal manera que es redueixi el nombre d’empleats exposats, establint regles per a evitar i disminuir la freqüència i el tipus de contacte entre les persones.

Dur a terme mesures pertinents en aquells empleats la situació de salut dels quals és més delicada o siguin personal de risc.

Els empleats amb símptomes respiratoris deuen, com a regla general, reduir el seu contacte amb altres empleats, recomanant el teletreball si és possible.

A més, es proposen mesures de flexibilitat interna (que, en el seu cas, haurà de ser negociada) com acordar borses d’hores per a flexibilitzar i adaptar la situació a les necessitats productives de l’empresa, adaptar el calendari laboral, redistribució de la jornada, etc.

En aquest sentit, recordem també que l’article 21 de la llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL), i en el que concerneix al risc de contagi per coronavirus, quan les persones treballadores estiguin o puguin estar exposades a un risc greu i imminent en ocasió del seu treball, l’empresa estarà obligada a:

informar al més aviat possible sobre l’existència d’aquest risc, i a adoptar
les mesures i donar les instruccions necessàries perquè, en cas de perill greu, imminent i inevitable, les persones treballadores puguin interrompre la seva activitat i, si fos necessari, abandonar immediatament el lloc de treball.

En aplicació d’aquesta norma, les empreses hauran de procedir a paralitzar l’activitat laboral en cas que existeixi un risc de contagi per *coronavirus en el centre de treball, sense perjudici de l’activació de mesures que permetin el desenvolupament de l’activitat laboral de manera alternativa o bé, de ser necessària, l’adopció de mesures de suspensió temporal de l’activitat.

En aquest mateix context de risc greu i imminent de contagi per coronavirus, també, les persones treballadores podran interrompre la seva activitat i abandonar el centre de treball (art. 21.2 LPRL) -en el mateix sentit si així ho decideixen per majoria la representació unitària o delegats de prevenció-.

III.- Tractament de baixes per Incapacitat Temporal (IT) per a treballadors contagiats o asilats preventivament

Els treballadors contagiats o en aïllament preventiu pel coronavirus tindran dret a baixes retribuïdes per incapacitat temporal assimilada a accident de treball/malaltia professional, per a totes les baixes emeses a partir del 12 de març de 2020.

No s’exigeix període de cotització específic, i la prestació econòmica consistirà en una prestació diària equivalent al 75 per 100 de la base reguladora, a abonar des de l’endemà al de la baixa.

IV.- Mesures laborals de caràcter temporal: suspensió de contractes de treball i reducció de jornada (“ERTEs”)

En cas que l’empresa hagués de suspendre la seva activitat (totalment o parcialment) o reduir la jornada de treball a conseqüència dels efectes del COVID-19 sobre aquesta activitat, les mesures de suspensió podrien considerés derivades de:

Força major temporal derivada del COVID-19. A aquest efecte, han d’entendre’s integrades en el concepte de força major temporal les situacions de pèrdua d’activitat, degudes a les següents circumstàncies:

(i) Les derivades de les diferents mesures governatives o sanitàries de contenció adoptades a conseqüència del COVID-19, inclosa la declaració de l’estat d’alarma pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, que impliquin la suspensió o cancel·lació d’activitats, tancament temporal de locals d’afluència publica, restriccions en el transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i o mercaderies.

A aquest efecte, totes les activitats incloses en l’annex del Reial decret esmentat es consideren afectades per força major temporal.

(ii) Les degudes a situacions urgents i extraordinàries provocades pel contagi de la plantilla o l’adopció de mesures d’aïllament preventiu, que quedin degudament acreditades.

(iii) Mancada de subministraments que impedeixin greument continuar el desenvolupament ordinari de l’activitat o imposin la suspensió de certes activitats laborals, sempre que porti la seva causa en les mesures excepcions decretades per l’autoritat governativa o recomanades per les autoritats sanitàries, en relació al COVID-19.

El procediment de ERTE per força major s’iniciarà mitjançant sol·licitud de l’empresa, la qual anirà acompanyada dels mitjans de prova necessaris, a més de la simultània comunicació als representants legals dels treballadors. L’autoritat laboral resoldrà en el termini dels cinc dies següents. Aquesta mesura temporal farà efecte des de la data del fet causant de la força major.

Causes objectives (econòmiques, tècniques, organitzatives, i/o de producció) procedent de reducció de la demanda per l’impacte del COVID-19, o bé, per falta de recursos per a continuar amb l’activitat a conseqüència del COVID-19.
La suspensió o la reducció de la jornada amb base en causes objectives ha de ser implementada per l’empresa seguint el llit legalment establert en l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors (ET). Aquest procediment inclou, entre altres qüestions, la constitució d’una comissió negociadora i un període previ de consultes amb els representants dels treballadors.

No obstant això, els ERTEs per causes objectives, poden ser modificats pròximament pel Govern en llaures a facilitar i flexibilitzar els criteris i terminis estipulats.

V.- Negociació d’altres mesures de flexibilitat interna

La norma estableix que el període vacacional s’haurà de pactar entre l’empresari i el treballador, de mutu acord i amb un període d’antelació de dos mesos al gaudi d’aquestes, per la qual cosa, no caldria obligar els treballadors a prendre’s ara les seves vacances i altres permisos similars (especialment, si aquests no són retribuïts). No obstant l’anterior, el supòsit que el treballador mostri la seva voluntarietat sobre aquesta mesura, no existiria impediment.

S’ha de tenir en compte que totes les mesures adoptades estan en contínua revisió subjecció a futurs canvis o modificacions per part de les autoritats competents.

Acord de modificació del Conveni Col·lectiu de Clubs de Natació de Catalunya

En data 23 de desembre de 2019, les organitzacions sindicals CCOO i UGT i l’Associació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya, han subscrit l’Acord de modificació del Conveni Col·lectiu de Clubs de Natació de Catalunya 2017-2018.

Els punts clau d’aquesta modificació són els següents:

  • Ampliació de la vigència del Conveni fins al 31 de desembre de 2022.
  • Modificació de l’art. 35 en matèria de jubilació per a regular la jubilació forçosa per compliment de l’edat ordinària de jubilació que reflecteix les garanties de la Disposició Addicional Sisena de l’Estatut dels Treballadors.
  • Increments salarials del 1,8% per a cadascun dels anys de vigència del Conveni. El grup 5 passa a tenir un salari basi en taules salarials de 933,33 euros per a 2020, en compliment de l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2018-2020.
  • Incorporació d’una nova clàusula que regula la Subrogació. (A petició de les empreses per a tenir una seguretat jurídica en la línia que apliquen empreses anàlogues. És a dir, el conveni reflecteix el text regulat en el Conveni col·lectiu de treball de les empreses privades que gestionen equipaments i serveis públics, afectes a l’activitat esportiva i d’oci de Catalunya).

Des de l’Associació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya, valorem positivament la rellevància d’aquest Acord que s’emmarca en els paràmetres i criteris de l’Acord Interprofessional de Catalunya i de l’AECNC, aportant estabilitat, certesa jurídica i pau social al nostre sector, criteris de moderació salarial i la incorporació de millores proposades per la AECNC.

En data 24 de desembre s’ha donat trasllat de l’esmentat acord al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, a l’efecte del seu registre i publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Gran participació al I Congrés de Clubs de Natació de Catalunya

Més de 80 persones han participat al I Congrés de Clubs de Natació de Catalunya que ha organitzat l’Associació Empresarial de Clubs en col·laboració amb ACEDYR en el marc de la Fira Piscina & Wellness Barcelona.

El Congrés ha començat amb la participació d’Eduard Escandell, president de l’associació que ha donat la benvinguda als assistents. A continuació, Quel Esteve de l’empresa Cardiosafe, patrocinadora del Congrés, ha presentat un innovador sistema de desfibriladors connectats.

Tot seguit, ha arribat el torn de dividir els participants en grups de treball per debatre sobre diferents temàtiques d’interès en la gestió actual d’instal·lacions esportives. S’han realitzat quatre monogràfics sobre:

  • Externalització de serveis bàsics. Si o no?
  • Tècniques de recuperació de baixes
  • Com crear valor al servei de socorrisme/tècnic de sala
  • Secrets per millorar l’eficiència energètica

Finalment, el Congrés ha comptat amb la ponència sobre Neuromarketing de Martín Vivancos. L’expert professor d’EADA Business Schools ha despertat la ment dels assistents amb una interessant presentació realitzada a distància gràcies a les noves tecnologies.

Èxit de la ponència sobre Regulació de les professions de l’Esport amb Toni Brocal i Fernando Ibañez

Més de 30 persones han participat a la jornada sobre la Regulació de les Professions de l’Esport que ha organitzat l’Associació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya en col·laboració amb la Federació Catalana de Natació a les instal·lacions del Club Natació Atlètic Barceloneta.

La ponència, oberta a gerents, caps de recursos humans, directors esportius i coordinadors de fitness i activitats aquàtiques de tots els clubs de Catalunya, ha anat a càrrec de Toni Brocal, fundador de l’Escola de Fitness, Exercici Físic i Salut (ESHI) i de Fernando Ibañez, director de formació de la Federació Catalana de Natació.

Després de l’exposició ha arribat el torn de preguntes on els ponents han pogut resoldre tots els dubtes dels assistents.

ACTE SIGNATURA CONVENI COL·LECTIU 2017-2019

L’Associació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya, la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO i la Federació de Serveis FES-UGT varen signar ahir dimecres 20 de desembre de 2018, el nou Conveni Col·lectiu laboral dels Clubs de Natació de Catalunya pels anys 2017-2019.

Es tracta d’un Conveni Col·lectiu que afecta a l’entorn d’uns 140 Clubs de Natació de Catalunya amb més de 2.000 treballadadors i més de 220.000 socis.

El Conveni estableix una vigència de 3 anys amb uns increments salarials de l’1,6 % per cadascun dels mateixos.

Tanmateix, incorpora com a novetats principals, respecte a l’anterior, un capítol dedicat a la Seguretat i Salut i un altre dedicat a la Formació, entre d’altres.

Tant l’Associació Empresarial de Clubs de Natació de Catalunya com els Sindicats de CCOO i UGT consideren positiu l’assoliment d’aquest acord que dotarà d’estabilitat i pau social a un sector tan rellevant a Catalunya.

PRESENTACIÓ INFORME DE MERCAT AL SALÓ DE LA PISCINA

LOGO_Piscina_2015

La Associació Empresarial de Clubs de Natació de CATALUNYA (AECNC) participará activamente en el salón llevando a cabo diferentes actuaciones;

Dos Mesas Redondas para:

Directores de Instalaciones y/o Mantenimiento

Directores Técnicos y Acuáticos

Estos dos perfiles profesionales debatiran e intercambiaran opiniones y experiencias con la ayuda de un Moderador, José Antonio Santacruz, que les ayudarà a identificar puntos de interés en común que podrán trabajar en futuras sesiones.

Acceso abierto

Como acto central y aprovechando el marco de la feria internacional Piscina & Wellness, se presentará el Estudio “INFORME DE MERCADO DE LOS CLUBES DE NATACIÓN DE LA AECNC 2016” realizado por la AECNC (Associació Empresarial de Clubs de Natació de CATALUNYA” y MAS (Management Around Sports). José Antonio Santacruz, realizará una exposición sobre las conclusiones del estudio, que pretende ser una herramienta de trabajo para los gestores de este colectivo que tienen que gestionar entidades adaptandolas constantemente a las exigencias del mercado del ocio y el fitness sin olvidar que son el referente de la modalidad deportiva que les ocupa.

NOTA: Más de 70 asistentes participaron activamente durante los tres actos centrales.